29/5/09

10 anys !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Avui 29 de maig del 2009.....avui és un dia especial, doncs fa 10 anys que ens vam casar!!! la veritat és que m´han passat volant!!!!
Fer un resum d´aquests 10 anys seria una mica dificil....però en general guanya més la felicitat que la tristesa.
Només hi ha dos fets tristos: un, per la lluita per tenir un fill biològic (trist, desde el punt de vista...emocional,..etc..) i l´altre la pèrdua de l´àvia materna, Raimunda,tenia 89 anys.
De moments feliços n´hi ha molts...a veure si no m´en deixo cap:
Estar amb el teu pare és el millor que m´ha passat a la vida....La boda de la teva padrina Laura i el teu tiet Jose al 11 de setembre 2005...El naixement de la teva cosineta Mar el 4 setembre 2003 i del teu cosinet Pol 4 desembre 2007....Quan, un 12 de febrer de 2007, una vegada fet tot l´expedient, va sortir volant cap a la Xina...sabíem que tard o aviat t´aniriem a buscar....La jubilació del teu avi Josep al 31 març 2009......El nou expedient obert a Catalunya, una altra porta oberta, una altra esperança!!! en fí .....i molts més moments al llarg de 10 anys, a vegades grans aconteixements i a vegades amb petits moments, però igualment emocionants! i molts més que en vindrán........L´any vinent es casarà el tiet Jaume i la tieta M.Mar....

Anton, espero que estiguem molts anys junts!!!.... i aviat tinguem als nostres tresors!!!

21/5/09

Bones noticies!!!!!!!!!!!!!!!!

Doncs ahir va ser un dia amb molta alegria....van enviar assignacions desde la xina..i assignats fins al 14 de març 2006!!!! això de la grip ja ho tenim superat, realment no ens esperàvem cap enviament fins a primers de juny....però ja veieu quina sorpresa, doncs només amb expedients d´Espanya hi ha 150 families que veuran molt aviat la carona del seu fill@!!!

Ara, després de les bones notícies d´ahir, em pregunto si tornaran a enviar assignacions a primers de mes, com feien cada mes.....ja es veurá....ojalá que sí....

10/5/09

Males notícies...

EL PERIÓDICO
PEKÍN
El proceso cada vez más largo y complicado para adoptar a niños en China sufrió ayer un nuevo revés, esta vez por culpa de la nueva gripe. El Centro de Asuntos de Adopción de China (CCAA) solicitó a aquellas familias que tenían previsto desplazarse en las próximas semanas para recoger al menor que se les ha asignado que aplacen su viaje. El consejo se incluye entre las numerosas medidas preventivas que ha tomado el país asiá-
tico tras detectarse el primer infectado por el virus en Hong Kong.
En un comunicado difundido por internet y enviado a las agencias internacionales que se encargan de las adopciones, el CCAA señala que "con la alta posibilidad de infección de esta enfermedad, los niños son muy susceptibles debido a su baja resistencia". "Para evitar infecciones durante la adopción y para proteger tanto a los niños en los orfanatos como a los padres --afirma--, pedimos a las agencias que aconsejen a los padres que han recibido el Aviso para venir a China para la adopción que pospongan el viaje". La nota añade que la validez de los avisos emitidos entre el 1 de marzo y el 30 de abril se prorroga de tres a cinco meses.

RECUERDO DEL SARS
Algo similar ya ocurrió en el 2003, cuando China cerró durante casi tres meses sus fronteras por culpa del SARS (síndrome respiratorio agudo y grave). Para muchos padres que estaban a punto de viajar a ese país, el consejo emitido ayer significa un nuevo retraso en un proceso que en los últimos años se ha ido complicando: el plazo para adoptar un menor en China, que además endureció los criterios de adopción en el 2007, ha pasado de nueves meses a casi tres años.

6/5/09

Per a les mares que esperem...

Ahir va ser un dia dur, com tants d´altres, a vegades ja no sé que més pot passar en aquest procés... A la Xina ha passat de tot, des de terratrèmols, a grips, passant per les Olimpíades i no sé quantes històries més que han anat pasant un punt i seguit més en la nostra llarga espera ...


Ara arriba la grip porcina. I Xina decideix tancar cautelarment i no donar assignacions aquest mes, com a mesura preventiva. Que és raonable, i després de la rabieta, començo a entendre-ho, però clar, no deixa de ser unA ensopegada més en el camí.


I tanmateix, sento més que mai que sóc mare.
Tot i que ahir a la nit el meu cap donava voltes a revolucions desconegudes per a mi, malgrat que el meu cor bategava a 1000 per hora, no se perquè, jo sentia que encara que les coses no vagin bé, et sento molt a prop.


No sé quant desitja una mare biològica al seu fill, perquè no ho he pogut sentir dins meu. Passi el que passi, quan ja sap que està dins, la història té un final, una data que dia amunt o dia avall, es compleix. I per fi li veuen la careta, i per fí,la història de 3 comença a ser una realitat.


Nosaltres no tenim aquest cordó umbilical , tenim un cordó de fil vermell, d'esperances i de somnis que ens lliguen als nostres fills a través del temps i del cor.


No s´ens fa la panxa grossa, però si algú pogués veure les dimensions del nostre cor, quedaria parat de veure com un múscul tant petit, cedeix i estira tant per estimar a algú tan petit i desconegut.


Veiem als nostres fills en les cares de cada nena xinesa que ens trobem en el nostre camí, i tímides i amb temor d'envair la intimitat de la família, les observem, les mirem i en els seus ullets, reflectim la nostra pròpia història ...


No tenim les hormones revolucionades, però sí molts alts i baixos, pugem i baixem d'una muntanya russa d'emocions constantment, amb les notícies que arriben des de qualsevol lloc i que puguin afectar a aquest camí nostre ...


La nostra vida canvia des del primer document, perquè ja us somiem i us imaginem corrent per la casa ...


Lluitem anys i anys, contra la burocràcia, l'administració i els factors incontrolables que regeixen el nostre procés.


I tot i així, seguim endavant. Ens caiem i ens tornem a aixecar. Jo ja he fet meu el proverbi xinès que diu "si caus 7 vegades, Aixeca't 8 ..." i porto perdut el compte de les vegades que ens hem caigut ja, ...


Vivim en la incertesa, al no saber, tenim un màster en paciència, aprenem idiomes estudiant les pàgines d'adopció d'altres països, i ens familiaritzem amb el llenguatge burocràtic de tant estudiar requisits.


I si tot això no és una immensa prova d'amor, la més gran del món, que algú m'expliqui quina pot ser ...


Jo avui més que mai, em sento la teva mare. Perquè malgrat el que passi, del que diguin, lluitem tant, tant per aconseguir el nostre somni, que crec que ja hem demostrat amb escreix sense poder tenir-vos encara en els braços, que som MARES, així amb majúscules .


Mil petons per a totes les mares del cor, perquè dins d'elles guarden el secret del món, l'amor més incondicional i l'espera més dolça, per més llarga que sigui ...