8/10/09

Nou projecte d´Adopchina....

A ver chicos
ya sabemos
que las cosas no estan para tirar cohetes y quien mas quien menos esta sufriendo la crisis
por eso estamos intentando este año no hacer encuentros multitudinarios como la calçotada y la caracolada para respetar un poco a los que lo estan pasando justito y sabemos que no podrian asisitir
el año que viene tenemos fé que la mayoriua de familias ya esten mejor y poder reiniciar nuestros encuentros mas emblematicos
ya habreis leido que nuestra
rubia, finanzas, Mariona ya ha hecho sus deberes y os tiene preparada la loteria(con Leandro) y su obra maestra que son los calendarios
y que este año
a mi parecer supera lo insuperable

pero bueno vamos a una idea que hemos tenido y que nos damos golpes en la cabeza
por no haber caido antes, pero nunca es tarde

cuando hablais con familias que han adoptado muchas veces oireis que las criaturas estaban resfriadas y la mayor parte de veces con principio de bronquitis
y claro tanto visitar orfanatos
al final hemos caido en una de las causas
y que la solucion es muy facil para nosotros
e imposible para ellos
por eso
empieza el

Adopchina-SACAMOCOS

SUENA UN POCO RARO, PERO YA VEREIS QUE FACIL
EN CHINA NO SE TIENE LA COSTUMBRE DE SACARLES LOS MOCOS A LOS BEBES

motivo por el que los simples resfriados derivan en males mayores
la solucion suero fisiologico y aparato sacamocos

ya estamos en contacto con CCAA
y la idea ha calado muy bien

ahora solo falta conseguir el mayor numero de suero y aparatos posibles
ya estamos tambien de momento en comunicacion con las empresas, pero la cosa esta complicada

ahi entramos nosotros, las familias que queramos colaborar
no queremos que nos envieis dinero, por favor
queremos
el material necesario

que es
Narhinel aspirador nasal
Narhinel recambios del aspirador nasal. 10 recambios
botellas de suero sifiologico

os he puesto del aspirador nasal esta marca porque es el que mas he utilizado yo, puede ser de otro
pero claro si todos compramos el mismo siempre sera mas facil para compartir los recambios

podeis enviar una de las 3 cosas, las tres, dos
lo que querais
confiamos en que podamos llegar a muchos orfanatos y de una manera que parece tonta
salvar bebes y mantener mas sanos a otros

si alguien esta muy dadivoso
tambien seria muy interesante tener algunos sacamocos que han salido ahora, los electricos
que para orfanatos con mucho niños seria muy interesante
bueno a ver si logramos un monton de material

los que querais participar
lo enviais por correo , por mensajero es mas caro

a

ADOPCHINA
CAMELIAS,1
43850 CAMBRILS

2/10/09

Novetat literaria!!!



Aquests dies ha sortit publicat aquest llibre... de tots els comentaris que he llegit diuen que es un llibre fantàstic i que val la pena tenir-lo, o sigui que...caldrà pendre nota!.

Enhorabona a l´autora!!!

Més fotos.....





28/9/09

Curiositats...de la Xina....




Cocer láminas de carne de cordero en una caldera con agua hirviendo es una tradición de los chinos que data de hace 10.000 años. Los trípodes que se exhiben actualmente en museos son, en realidad, el prototipo antiguo de la caldera.

Se dice que esta tradición fue inventada por los descendientes de Gengis Khan. Los mongoles tenían el gusto de comer carne de cordero, pero en las batallas del pasado cocinar el cordero llevaba mucho tiempo. Por eso, se les ocurrió cortar la carne ovina congelada en láminas finas que se metían en agua hirviendo y se las sacaba para comerlas poniendo un poquito de sal. El sabor era fresco y exquisito y todo el proceso era fácil y duraba sólo unos minutos. Ése fue el origen de las láminas de cordero hervidas.

Hoy día, este plato sigue siendo uno de los más populares de esta índole culinaria. ‘Donglaishun’, un restaurante de tradición centenaria en Beijing, ofrece este plato con caldera de cobre, carbón y carne tierna de cordero de pradera. La carne es cortada en tajadas finas de menos de un milímetro de espesor y se cuecen tan pronto se las mete en el agua hirviendo. El plato tradicional usa simplemente agua clara, junto con una decena de condimentos como salsa de sésamo, de soja, vinagre de arroz, licor de arroz glutinoso, aceite picante, aceite de camarón, requesón de soja fermentado, flor de cebollino chino ensalada, ajo azucarado, perejil y picadura de puerro.

Estan de preparatius!!!!!!!!!!!!!






60è aniversari............

China, 60 años de contradicciones
La república comunista celebra el proximo 1 de octubre los grandes éxitos de su apertura y reforma económica, pero parece olvidar los episodios de represión



El régimen comunista más antiguo de los que sobrevivieron a la caída del muro de Berlín, una China llena de contradicciones pero destinada a mirar de igual a igual a Estados Unidos en este siglo, celebra el próximo 1 de octubre, con un desfile militar, sus 60 años de vida, un periodo turbulento lleno de proezas y fracasos.
Las banderas en las puertas de las casas, las decoraciones florales cantando las victorias de la revolución, los carteles con el número 60 en todas las avenidas, el inmenso operativo de seguridad: todo listo para que el régimen fundado por Mao Tse- Tung proclame los éxitos del “socialismo con características chinas”.

El aparato oficial recuerda sólo los éxitos de las últimas seis décadas, desde la entrada del país en el club de las potencias nucleares (en 1964) hasta el regreso de Beijing a Naciones Unidas (en 1971), en detrimento de la República de China refugiada en Taiwán.

Lo más llamativo

No obstante, en estos días se recordarán, por más recientes y llamativos, los éxitos de los últimos 30 años, los de la China de la “reforma y apertura” que inició Deng Xiaoping y que transformaron diametralmente al país —desde la ideología ciega de Mao al pragmatismo del todo vale— sin cambiar lo esencial, el sistema político.

Los logros no son nada desdeñables: de los 250 millones de pobres que había en el país en 1978, hoy la cifra es de 25 millones. También hay éxitos puntuales que el régimen comunista ha convertido en símbolos de que su fórmula capitalista con retórica marxista funciona: el retorno de Hong Kong a China tras las arduas negociaciones con Margaret Thatcher (1997), el ingreso en la Organización Mundial del Comercio (en 2001), el primer viaje espacial de un astronauta chino (2003) y los Juegos Olímpicos de Beijing (en 2008).

En cambio, el régimen chino no recordará los episodios más amargos en esta larga marcha hacia el desarrollo, incluyendo a los cerca de 30 millones de muertos que produjo la desastrosa política desarrollista del Gran Salto Adelante (1956-59) o las muertes y traumas de toda una generación durante la Revolución Cultural (1966-76). Tampoco para revisar la matanza de estudiantes de 1989, que constató que el régimen comunista no estaba dispuesto a una transición pacífica a la democracia como la que en aquellos años tenía lugar en otros regímenes socialistas.

En busca del liderazgo

China es un país lleno de asombrosas contradicciones: la nación que más contamina en el mundo hace lo indecible para salvar especies en extinción como los pandas; es una nación que tiene todavía más bolsas de pobreza en sus áreas rurales pero que, al mismo tiempo, amenaza con alcanzar en la carrera espacial a Estados Unidos y la Unión Europea. Tras 60 años de comunismo, ¿cuál es el futuro del régimen? Para su primer ministro, Wen Jiabao, no hay dudas: “China puede liderar mundialmente en economía, ciencia y tecnología”.

Para los chinos, desencantados del idealismo de los 60 y amedrentados por la represión de 1989, la salida parece ser una lenta carrera de desarrollo, que quizá en el futuro desemboque en una oposición legal o en una democracia de oligarcas, al estilo de sus vecinas Japón y Corea del Sur.

La creciente brecha entre ricos y pobres, así como la corrupción y el descontento de minorías como tibetanos y uigures parecen las principales amenazas a estos planes de “ascenso suave”.

19/9/09

30 mesos!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Doncs sí...avui fa 30 mesos que tenim l´expedient a la Xina! Arxivat en alguna estanteria del departament del CCAA!
qui ens ho havia de dir....que les coses anirien aixi...en fi les coses en aquesta vida, hem après que 2 + 2 no són 4.
La veritat és que, si ara em paro a pensar en el temps transcorregut i miro enrere, aquests 2 anys i mig, m´han passat relativament ràpid.....o així almenys m´agrada pensar.....Durant aquesta espera, molts moments i situacions on ens hauria agradat tenir ja al nostre tresor...viure mil moments i emocions, impacients.....aquesta paraula ja quedará per sempre al nostre vocabulari i com mai sabrem el seu significat....tots el pares que van a buscar als seus tresors, ens expliquen l´experiència: " Quan el tens als teus braços....els anys d´espera es fan fonedís i la felicitat és tant gran que ho supera tot...." això és pels qui esperem, l´esperança de saber que més tard o tard...que també ens arribará el nostre moment i que una vegada el tinguem als nostres braços segur que tindrem la mateixa sensació de que en unes milésimes de segons s´esborrarán els anys d´espera!!!!!!!!!!!

6/9/09

Shangai 2010

Espectacular!!!!
Sembla una ciutat futurista....però és Shangai, l´ any vinent organitzen l´exposició mundial desde l´1 de maig al 31 d´octubre del 2010. Esperem que no ens afecti amb el tema de les assignacions.....ja va prou endererit...només ens falta això!!!


Mapa de Xina

Per conèixer com de gran és la xina, aquí va un mapa amb les 26 provincies que té i amb més de 1.300 milions d´habitants....(quanta gent...!!!)

Per molts anys !!!!!!!!!!!!!!

Al divendres 4 de setembre, el "meu" Anton i la Mar, van bufar les espelmes....42 tacos per l´Anton i 6 per la Mar!!!!, ho vam celebrar amb un macro sopar, doncs vam ser 25!!

Com passa el temps, fa dos dies m´enrecordo quan va nèixer la Mar.....i ja és tota una doneta!!!.....a l´Anton jo el veig igual, suposo que també es nota el pas dels anys....Moltes feliçitats a tots dos!!!!!!

2/7/09

Masella 2009


Doncs aquest passat cap de setmana vam estar a la Masella, una kedada amb famílies adoptants a la Xina, organitzada per Adopchina.

Vam arribar al divendres a la nit, la Mar va venir amb naltros, i quan vam arribar,ja vam trobar la gent sopant....vam saludar a l´Angels, a la Susana i el Carlos de Reus, i ens vam posar a sopar. Després van organitzar una classe de risoterapia, l´Anton es va animar i s´hi va apuntar! llàstima que al anar descalç...doncs un nen que no es va descalçar,doncs el va xafar al dit gros! i quin cascat! la Mar tampoc no tenia el dia i no va voler participar! i jo estava pendent a veure si arribaven el Pere, la M.Lourdes i el Pol.
Al cap d´una estona ja estàven al hall de l´hotel, una mica cansats,però a punt per a sopar, els de la cuina els hi havien deixat preparat el sopar, en plan fred, però era sopar!!!!
Al dissabte al mati vam baixar a esmorzar aviat, després ens van organitzar una petita excursió per la muntanya, ligth però com que feia calor, vam suar la gota gorda!! vam cremar l´esmorzar!!!!je,je... Al tornar la Mar ja tenia la mania d´anar a la piscina i així ho vam fer....primer vam anar a la de dins i com que feia molt bon temps, per assecar-nos vam sortir a la piscina de fora....hi feia un solet que encantava!!!!
Poc després ja tocava dinar....tots cap al menjador! a les hores punta la sala es quedava petita...doncs sols d´Adopchina ja erem més de 100!!! i a part la gent que hi havia a l´hotel.
Dissabte, a la tarda va ser de relax total...que bé! sense millar el rellotge ni estar pendent de res ni de ningú! vam passar la tarda una estona al parc, on la Mar i el Pol...els reis del Mambo..tú dirás..el Pol quan vei un tobogan....cap a munt, no hi havia manera d´aturar-lo!!!
Amb la M.Lourdes ens vam escapar a caminar una mica pels voltants de l´hotel...en plan desconexió total...va se bonic veure l´estació de la Masella a ple estiu, sense funcionar, tot parat...sembla estrany que a l´hivern hi pugui haver tant moviment de gent!!!! Amb la tranquilitat que es respira avui!!!

10/6/09

Una escapada............a Lanzarote !!!



Doncs per celebrar el 10è aniversari de boda, vam fer una escapada de 3 dies a Lanzarote. Ens ho vam passar molt bé i vam visitar moltes coses, desde la Cueva de los Verdes,los Jameos, el parc nacional de Timanfalla, per cert impresionant...el Lago Verde, Los Hervideros....ens vam llogar un cotxe i ens vam passejar per bona part de l´illa! Vam agafar bon temps, doncs allà sempre fa bona temperatura! Ens ho vam passar molt bé....i vam desconectar de tot!!!!

29/5/09

10 anys !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Avui 29 de maig del 2009.....avui és un dia especial, doncs fa 10 anys que ens vam casar!!! la veritat és que m´han passat volant!!!!
Fer un resum d´aquests 10 anys seria una mica dificil....però en general guanya més la felicitat que la tristesa.
Només hi ha dos fets tristos: un, per la lluita per tenir un fill biològic (trist, desde el punt de vista...emocional,..etc..) i l´altre la pèrdua de l´àvia materna, Raimunda,tenia 89 anys.
De moments feliços n´hi ha molts...a veure si no m´en deixo cap:
Estar amb el teu pare és el millor que m´ha passat a la vida....La boda de la teva padrina Laura i el teu tiet Jose al 11 de setembre 2005...El naixement de la teva cosineta Mar el 4 setembre 2003 i del teu cosinet Pol 4 desembre 2007....Quan, un 12 de febrer de 2007, una vegada fet tot l´expedient, va sortir volant cap a la Xina...sabíem que tard o aviat t´aniriem a buscar....La jubilació del teu avi Josep al 31 març 2009......El nou expedient obert a Catalunya, una altra porta oberta, una altra esperança!!! en fí .....i molts més moments al llarg de 10 anys, a vegades grans aconteixements i a vegades amb petits moments, però igualment emocionants! i molts més que en vindrán........L´any vinent es casarà el tiet Jaume i la tieta M.Mar....

Anton, espero que estiguem molts anys junts!!!.... i aviat tinguem als nostres tresors!!!

21/5/09

Bones noticies!!!!!!!!!!!!!!!!

Doncs ahir va ser un dia amb molta alegria....van enviar assignacions desde la xina..i assignats fins al 14 de març 2006!!!! això de la grip ja ho tenim superat, realment no ens esperàvem cap enviament fins a primers de juny....però ja veieu quina sorpresa, doncs només amb expedients d´Espanya hi ha 150 families que veuran molt aviat la carona del seu fill@!!!

Ara, després de les bones notícies d´ahir, em pregunto si tornaran a enviar assignacions a primers de mes, com feien cada mes.....ja es veurá....ojalá que sí....

10/5/09

Males notícies...

EL PERIÓDICO
PEKÍN
El proceso cada vez más largo y complicado para adoptar a niños en China sufrió ayer un nuevo revés, esta vez por culpa de la nueva gripe. El Centro de Asuntos de Adopción de China (CCAA) solicitó a aquellas familias que tenían previsto desplazarse en las próximas semanas para recoger al menor que se les ha asignado que aplacen su viaje. El consejo se incluye entre las numerosas medidas preventivas que ha tomado el país asiá-
tico tras detectarse el primer infectado por el virus en Hong Kong.
En un comunicado difundido por internet y enviado a las agencias internacionales que se encargan de las adopciones, el CCAA señala que "con la alta posibilidad de infección de esta enfermedad, los niños son muy susceptibles debido a su baja resistencia". "Para evitar infecciones durante la adopción y para proteger tanto a los niños en los orfanatos como a los padres --afirma--, pedimos a las agencias que aconsejen a los padres que han recibido el Aviso para venir a China para la adopción que pospongan el viaje". La nota añade que la validez de los avisos emitidos entre el 1 de marzo y el 30 de abril se prorroga de tres a cinco meses.

RECUERDO DEL SARS
Algo similar ya ocurrió en el 2003, cuando China cerró durante casi tres meses sus fronteras por culpa del SARS (síndrome respiratorio agudo y grave). Para muchos padres que estaban a punto de viajar a ese país, el consejo emitido ayer significa un nuevo retraso en un proceso que en los últimos años se ha ido complicando: el plazo para adoptar un menor en China, que además endureció los criterios de adopción en el 2007, ha pasado de nueves meses a casi tres años.

6/5/09

Per a les mares que esperem...

Ahir va ser un dia dur, com tants d´altres, a vegades ja no sé que més pot passar en aquest procés... A la Xina ha passat de tot, des de terratrèmols, a grips, passant per les Olimpíades i no sé quantes històries més que han anat pasant un punt i seguit més en la nostra llarga espera ...


Ara arriba la grip porcina. I Xina decideix tancar cautelarment i no donar assignacions aquest mes, com a mesura preventiva. Que és raonable, i després de la rabieta, començo a entendre-ho, però clar, no deixa de ser unA ensopegada més en el camí.


I tanmateix, sento més que mai que sóc mare.
Tot i que ahir a la nit el meu cap donava voltes a revolucions desconegudes per a mi, malgrat que el meu cor bategava a 1000 per hora, no se perquè, jo sentia que encara que les coses no vagin bé, et sento molt a prop.


No sé quant desitja una mare biològica al seu fill, perquè no ho he pogut sentir dins meu. Passi el que passi, quan ja sap que està dins, la història té un final, una data que dia amunt o dia avall, es compleix. I per fi li veuen la careta, i per fí,la història de 3 comença a ser una realitat.


Nosaltres no tenim aquest cordó umbilical , tenim un cordó de fil vermell, d'esperances i de somnis que ens lliguen als nostres fills a través del temps i del cor.


No s´ens fa la panxa grossa, però si algú pogués veure les dimensions del nostre cor, quedaria parat de veure com un múscul tant petit, cedeix i estira tant per estimar a algú tan petit i desconegut.


Veiem als nostres fills en les cares de cada nena xinesa que ens trobem en el nostre camí, i tímides i amb temor d'envair la intimitat de la família, les observem, les mirem i en els seus ullets, reflectim la nostra pròpia història ...


No tenim les hormones revolucionades, però sí molts alts i baixos, pugem i baixem d'una muntanya russa d'emocions constantment, amb les notícies que arriben des de qualsevol lloc i que puguin afectar a aquest camí nostre ...


La nostra vida canvia des del primer document, perquè ja us somiem i us imaginem corrent per la casa ...


Lluitem anys i anys, contra la burocràcia, l'administració i els factors incontrolables que regeixen el nostre procés.


I tot i així, seguim endavant. Ens caiem i ens tornem a aixecar. Jo ja he fet meu el proverbi xinès que diu "si caus 7 vegades, Aixeca't 8 ..." i porto perdut el compte de les vegades que ens hem caigut ja, ...


Vivim en la incertesa, al no saber, tenim un màster en paciència, aprenem idiomes estudiant les pàgines d'adopció d'altres països, i ens familiaritzem amb el llenguatge burocràtic de tant estudiar requisits.


I si tot això no és una immensa prova d'amor, la més gran del món, que algú m'expliqui quina pot ser ...


Jo avui més que mai, em sento la teva mare. Perquè malgrat el que passi, del que diguin, lluitem tant, tant per aconseguir el nostre somni, que crec que ja hem demostrat amb escreix sense poder tenir-vos encara en els braços, que som MARES, així amb majúscules .


Mil petons per a totes les mares del cor, perquè dins d'elles guarden el secret del món, l'amor més incondicional i l'espera més dolça, per més llarga que sigui ...

9/4/09

Aquest és un article que va sortir publicat a Asturies el 30/03/09, és una mica llarg...però val la pena!!!

Cinco años y un vuelo de doce horas. Éste es el tiempo que separaba a un matrimonio de La Arena de la más plena de las felicidades. El sábado, a las ocho y media de la tarde, Conchi Fernández y Víctor Manuel Suárez aterrizaban en el aeropuerto de Asturias acompañados por la que ya es su hija, Daniela Xian, una niña de 15 meses despierta y risueña que por primera vez en su vida forma parte de una familia tras dejar atrás los muros del orfanato de Nanchang, capital de la provincia de Jiangxi, sita en el sudeste de China. Tras su llegada al Principado, Daniela pasó ayer su primer día en Asturias descansando y adaptándose al cambio horario y, cómo no, emocionando con sus sonrisas a todos los que la rodeaban.
El timbre de la casa de la avenida de la Constitución en la que viven Conchi y Víctor no paró de sonar ayer. La llegada de Daniela Xian ha atraído a familiares y a amigos que querían conocer a la pequeña. Atrás queda un arduo proceso de adopción iniciado en agosto de 2004. «El primer paso fue iniciar los trámites, para ello contamos con el asesoramiento del Principado. Obtuvimos el certificado de idoneidad, una serie de entrevistas con psicólogos y asistentes sociales, y después tuvimos que reunir varios documentos y legalizarlos para poder enviarlos a China», comenta Víctor Manuel Suárez y hace referencia a la lentitud del proceso. «El 28 de enero de 2008 nos llegaba la noticia de que nos había sido asignada una niña. Tras aceptar, el Gobierno chino nos envió una carta de invitación, requisito indispensable para recibir a la pequeña».
Conchi y Juan partieron hacia China el pasado día 11 de marzo. Junto a ellos, otras dieciséis familias españolas viajaban para conocer a sus hijos. Tras una estancia de dos días en el frío Pekín, en la que hubo tiempo para algún que otro paseo por la plaza de Tiananmen y la Ciudad Prohibida, el matrimonio se desplazó a la sureña capital Nanchang: el encuentro era inminente, apenas restaban unas horas.
Envueltos por el denso y caótico tráfico de las carreteras de la República Popular China, las familias llegaron a un hotel que había sido elegido para la entrega de los pequeños a sus respectivos padres adoptivos. En el hall del inmueble los minutos se hacían eternos y el segundero parecía permanecer inmóvil aquella mañana del pasado día 16. «En cuanto los niños y las niñas llegaron, todas las familias comenzaron a llorar, fue algo impresionante, era imposible no emocionarse», afirma Conchi Fernández, dejando entrever en sus ojos aún las lágrimas de alegría brotadas en aquel instante.
«Nos habían puesto en lo peor y avisado de que la niña nos podía rechazar. Pero no fue así», apunta Víctor Manuel Suárez. Y es que Daniela Xian se mostró tranquila desde el primer momento, igual que ayer en su casa, achuchada por sus padres y brindando a propios y ajenos carcajadas al mismo tiempo que con su manita jugaba a los «cinco lobitos».
Las horas del vuelo de regreso se hicieron más livianas en compañía de Daniela. Ya era la tarde noche del sábado cuando el avión que traía de vuelta a la familia sotobarquense tocaba tierra en Santiago del Monte. En el interior de la terminal la alegría se palpaba en el ambiente. Una treintena de personas esperaba con pancartas de bienvenida a Conchi, a Víctor y a la pequeña. Cuando las puertas automáticas de la sala de llegada se abrieron de par en par, el jolgorio se desató. «Fue una gran sorpresa, no nos esperábamos un recibimiento así por parte de nuestros amigos y familiares», afirma Conchi Fernández. Daniela por fin estaba en casa.

8/4/09

El teu avi es jubila............


Doncs sí...el teu avi Josep aquest 1 d´abril s´ha jubilat !!! A que està guapíssim...esclar que aquí era una mica més jovenet !!!!! Segur que portava a totes les nenes de cap !!!
Ho vam celebrar tots junts, amb un dinar familiar i els hi vam regalar un viatge a Tenerife, van quedar molt sorpresos, doncs, crec que no s´ho esperàven....després de tants anys de treballar...ja els hi tocava disfrutar d´unes bones vacances !!!

19/3/09

...2 anys...

Sí, avui 19 de març, fa 2 anys que tenim l´expedient en alguna prestatgeria del CCAA, dos anys ja...! qui ens ho havia de dir, que les coses anirien tant a poc a poc...com es diu en l´argot de l´adopció: ja tenim dos anys menys passats per poder abraçar al nostre fill...
La veritat és que a mí m´han passat volant...o almenys així m´ho sembla, amb dies millors que altres..però disfrutant de la vida i vivint amb l´esperança que les coses aniran canviant a millor!!!
Desde les pàgines web d´Adopchina,Todoadopcion,blogs personals, és realment on ens hem sentit molt acompanyats en aquest llarg camí, així com informats, de tot el que passa a la Xina, on tots ens hi veiem una mica reflexats i amb històries molt comunes i famílies molt diverses. És aquí, on cada mes veiem les caretes dels tresors d´orient, i això fa que pensem que algún dia també ens tocará a nosaltres i també li posarem molt orgullosos! Ens ajuda a creure que tot és real...doncs al cap de tant temps...et passen tantes coses pel cap....que et fa tocar de peus a terra i que tot arriba!!!
M´agradaria que al març del 2010, ja pugessis estar entre nosaltres, els teus tiets Jaume i M.Mar es casen...i en un aconteixement tant important ens hauria agradat tant tenir-te, però ja sé que no podrá ser...al menys físicament...doncs estarás en els nostres cors...allà on siguis...pensarem amb tú.
Esperem que que no passin molts anys més i poguem anar aviat a la Xina...